• Preu: : 11,95€
  • ISBN: : 978-84-16505-87-6
  • Nombre de Pàgines: : 144
  • Enquadernació: : Rústica
  • Data primera edició: : Desembre de 2016
  • Altura: : 20cm
  • Amplada: : 12cm

11.95

Antologia de Joan Fuster

LogoPropostaDidactica

Sinopsi

Si Fuster és un dels assagistes europeus més important del segle xx, per què no l’hauríem d’aprofitar al màxim? Fuster ens farà gaudir d’una prosa deliciosa alhora que ens obrirà la ment a preguntar-nos el perquè de tantes coses. Això ja serviria per a qualsevol ciutadà europeu que s’endinsara en la lectura de Fuster. Com a catalans, i especialment com a valencians, a més a més, ens posa davant de l’espill i ens dóna l’oportunitat de comprovar que els temes tractats, els grans temes, segueixen exactament igual de vius. No han perdut ni un gram d’actualitat.

L’any 2012 ha fet 90 anys del naixement de Joan Fuster, 50 de la publicació de Nosaltres, els valencians i 20 de la seua mort. És, segurament, la figura més emblemàtica de la renovació cultural del País Valencià i segurament, també, l’assagista més destacat de la literatura catalana. Els valencians ens actualitzem intel·lectualment com a poble i entrem en la modernitat a partir de Joan Fuster.

Fes un tast!

Comprar Llibre

Per a saber-ne més:

about the author

Vicent Terol i Calabuig

Vicent Terol i Calabuig és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat d’Alacant. Ha treballat com a professor de llengua i literatura en diversos IES del País Valencià i per a diferents administracions autonòmiques o estatals en l’actualització lingüística del seu funcionariat. Actualment, és director del CPFPA Sant Carles, d’Ontinyent. Ha publicat articles en El Punt i en diferents mitjans locals i comarcals (2000-2004); el llibre "Homenatge a la República" (2002), i un treball sobre l’escultura d’Antoni Miró a la plaça del 25 d’Abril de Gandia, dins "Antoni Miró. 25 d’Abril 1707" (2007). En el monogràfic sobre Joan Fuster, de la revista Eines (núm. 17), ha publicat el treball de sociolingüística “Panoràmica de l’ús social de la llengua catalana”.