Verdaguer i Santaló, Jacint

Jacint Verdaguer i Santaló (1845–1902) va ser poeta i sacerdot, i una de les figures més destacades de la Renaixença i de la literatura catalana del segle XIX. Ordenat sacerdot el 1870, va compaginar la vocació religiosa amb una intensa activitat literària. La seua obra, de gran riquesa lingüística i inspirada en la història, la natura, la religió i les tradicions populars, va contribuir decisivament a la consolidació del català com a llengua literària moderna. Entre les seues obres més importants destaquen els poemes èpics L’Atlàntida (1877) i Canigó (1886).