Obra guanyadora del I Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló

Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en modalitat d'assaig

L’origen d’aquest volum és el viatge que va portar Joan Garí fins a Saint Michel de Montaigne, al Perigord. La torre original on Montaigne va escriure els Essais forma part, des del segle XIX, d’un castell la propietària del qual era Cécile Mähler-Besse. A partir de l’encontre amb aquesta culta vinyatera, Garí ha escrit un llibre amb els trets de la gran literatura assagística: espontaneïtat, fragmentarisme, tempteig, ironia i una gran exigència formal. De Montaigne a Fuster, la conversa amb Mähler-Besse repassa alguns avatars recents del país dels valencians i reflexiona sobre el llegat d’aquests escriptors.

'L’única passió noble' és un llibre d’una gran amenitat, escrit amb intel·ligència i des d’una òptica no-nacionalista a través de la qual fa balanç del país i de la seua cultura, així com de les relacions de l’intel·lectual amb la societat i el poder. L’única passió noble per a Joan Garí és el pensament lliure, la literatura i la llengua que li són matèria primera. Manel Alonso

Amb la seua cultura, el seu estil, Joan Garí ens passeja per les muntanyes de la saviesa. Gràcies a ell, tractem Michel de Montaigne, Joan Fuster, Marcel Proust o el doctor Txèkhov com si ens trobéssim amb ells en un hotel de luxe d’alguna estació balneària. Joan-Daniel Bezsonoff

Per una altra banda, pel que fa a la tasca de pensador, Garí destaca algun dels temes que tractà Fuster, com els seus estudis literaris, la filosofia hedonista, la independència de l’intel·lectual enfront al poder o la llibertat de l’individu en la societat civil, amb la idea que si té sentit llegir-lo avui és perquè la seua obra és un gran excitant intel·lectual que té una enorme virtut: ensenyar a pensar al lector. Fèlix Edo

En definitiva, «les converses» o els monòlegs assagístics de Garí funcionen poderosament damunt d’una lectura atenta entorn dels diversos problemes del nostre país, de la supervivència de la llengua, de la posteritat fusteriana, de les generacions literàries valencianes, dels diferents matisos entre Montaigne i Fuster, sobre la sexualitat i l’homosexualitat del darrer, etc. De segur que passareu molt bona estona amb la lectura d’aquest assaig agosarat. Particularment, m’ha obligat a posar-me de nou de capçalera els 'Essais' de Montaigne (en l’edició de Classiques Garnier, París, 1952), així com 'El País Valenciano' i 'Nosaltres, els valencians' de Fuster. Lluís Alpera

L’escriptura de Joan Garí, a "L’única passió noble", és afable, inspirada, incisiva, amb símils eloqüents, imatges espurnejants i amb una lucidesa inesgotable. Hi ha quelcom de visionari en quest text que ha escrit amb passió i que hom llig embadalit. Potser per això costa molt resumir-lo i encara més glossar-lo. Intensitats ardoroses, fulgors inaprehensible. Enric Balaguer

L’assaig continua sent una formidable maquineta per expressar el que pensem, per comunicar-ho. El periodisme actual hauria de tenir més presents Montaigne i Fuster que no pas aquestes ocurrències telegràfiques que es diuen al Twitter. Garí, bon lector, ho sap perfectament, i per això escriu assaigs tan suggeridors com aquest. Ferran Sáez