Sinopsi

Recull de cinquanta-dos articles d’opinió publicats entre els anys 2011 i 2013 en diversos mitjans de comunicació. La selecció ha anat a càrrec del professor Antoni Rovira, el qual ha tractat d’establir un lligam entre Manel Alonso i Dante Alighieri, un fet tan inusual com els moments de crisi que estem vivint, en què els poderosos i els governants actuen amb desvergonya, prepotència, hipocresia, mentides i traïdoria. Els escriptors valencians, com Dant en el seu temps se senten exiliats en el seu propi país, menyspreats, jutjats i perseguits per les estructures de poder i, com Dant, perduts en el neguit de la incertesa i envoltats d’una societat que no acaba de reaccionar. Justament per això mateix, calia fer el pas i proposar als lectors un maridatge francament espectacular: els millors articles d’opinió de Manel Alonso, amanits amb un pensament de Dant. L’objectiu d’aquesta inusual barreja és la creació textual, que el lector, després d’haver llegit l’article, cerque el pensament en la Divina Comèdia i siga capaç de bastir un nou text d’opinió que haja begut de les dues fonts.

“I és per això que cal llegir-lo, perquè cada peça és una petita obra mestra on no només destaca el contingut sinó també la forma: un català riquíssim, un bon ús de metàfores, un ús molt encertat de l’anècdota per arribar a la generalització… en definitiva, tot el catàleg d’eines d’un bon escriptor posades al servei del periodisme.”
Sebastià Bennassar

“Ara, en aquest Cròniques des de l’infern (2013), un aplec d’articles publicats durant els darrers anys en diversos diaris digitals del país, coneguem l’Alonso periodista, el ciutadà compromès, disposat, com assenyalaria Tony Judt, a rebutjar i a dissentir, un ciutadà necessari per tal com ha convertit en una virtut la seua oposició a l’opinió majoritària. (…) No és fàcil, doncs, trobar periodistes d’aquesta mena, ciutadans d’aquesta mena en un entorn convuls d’inseguretats, acomiadaments i por. De por està fet el present. Als seus articles, l’autor reflexa, amb un estil directe, sense entortolligaments, les malures d’un temps i d’un país, l’amargor i la irritació del ciutadà d’a peu davant la desfeta. En aquest sentit, Alonso esdevé el cronista inclement d’un context social de degradació que, en efecte, podríem comparar a la lletjor de l’infern descrit per Dant.”
Francesc Viadel

Fes un tast!

Per saber-ne més

Ressenya de “Cròniques des de l’infern” per Francesc Viadel
Ressenya de “Cròniques des de l’infern” per Enric Iborra al blog La serp blanca

Comprar Llibre